• Paradetes de dones d’arreu

    Paradetes de dones d’arreu
    Vermut amb l’Aurora

     

  • Dia Internacional de la Dona

    Dia Internacional de la Dona
    Teatre: “Shirley Valentine”

     

  • Acte literari per les dones

    Acte reivindicatiu del Dia Internacional de la Dona

  • Presentació Itinerari de dones

    Presentació Itinerari de dones

     

  • La vaga general feminista

    La vaga general feminista del 8 de març de 2019 és una diada de lluita clau per centrar el nostre discurs i la nostra praxi feminista. Aquesta convocatòria és una oportunitat per tal d’assolir diferents objectius: d’una banda, és una eina per generar espais d’autoorganització i xarxa entre les dones treballadores. De l’altra, és una oportunitat per mostrar la lluita de la classe treballadora, com són les vagues, com a una eina legítima i útil per desbordar els sindicats grocs i poder donar al feminisme una perspectiva de classe necessària. A nivell d’enfocament polític, ens basarem en la campanya Feminisme per canviar-ho tot, fet que ens permetrà caminar cap a l’assoliment d’altres objectius, com és el de lligar el feminisme a la millora de les nostres condicions de vida com a treballadores.

    Hi ha diferents espais des d’on estem treballant com a TEIF; feministes de l’esquerra anticapitalista i espais transversals on treballar nucli a nucli, barri a barri, comarca a comarca, instituts, universitats i llocs de feina perquè les reivindicacions d’aquest 8 de març apostin per la millora de les condicions materials de vida de les dones dels Països Catalans i on poder explicar i compartir la nostra campanya. És un moment clau per posar al centre el nostre discurs i intentar fer hegemònic el feminisme revolucionari. Hem de tenir en compte, però, que els espais on participem com els comitès, assemblees, universitats, etc. han de ser espais grans amb molta participació, ja que un objectiu en si mateix és organitzar dones de classe treballadora i per tant, sortir dels cercles habituals. Per això hem de tenir la suficient capacitat d’anàlisi i ser capaces d’adaptar el nostre en funció de l’espai on treballem i els debats que s’hi estiguin generant, sense perdre de vista els nostres objectius polítics que aposten per la millora de les condicions de vida de les dones treballadores dels PPCC. No és tant important que s’accepti la demanda exacta com generar el debat. Per això, a part de participar dels espais unitaris, com a Esquerra Independentista donarem a conèixer el nostre discurs, fent accions i actes propis emmarcat dins de la campanya: Feminisme per canviar-ho tot.

    Venim d’una tardor i hivern plens de mobilitzacions arreu dels PPCC: les vagues sectorials (bombers del país valencià, sanitat, i educació, entre d’altres), la mobilització del 21 de desembre al principat, els judicis per l’1 d’octubre, la diada de Mallorca… i aquest 8 de març ens presta la oportunitat de poder mostrar una vegada més que l’estat de les autonomies i la Unió Europea és una via morta.

    El 8 de març la considerem com una diada que ens brinda la oportunitat de centrar els nostres eixos de treball en l’agenda política:

    • Països Catalans: és tracta de la única vaga nacional que preveiem en el context de mobilitzacions sectorials arreu dels Països Catalans d’aquest hivern i de la primavera. Per tant, ens permet dibuixar el marc dels Països Catalans i hem de treballar per fer-ho, fent arribar la vaga allà on tinguem presència i tenint el màxim de cohesió en els comitès alhora que mitjançant la campanya pròpia.
    • Lluita contra el capitalisme patriarcal: Les reivindicacions de la campanya ens permet desenvolupar el discurs per tal de demanar millores de les condicions materials de vida de les persones treballadores, especialment de les dones.
    • Autodeterminació: Ens permet també la oportunitat de seguir insistint en què vol dir autodeterminació, perquè està estricta- ment lligada amb l’emancipació de les dones i perquè és impossible l’autodeterminació de les classes populars dins de l’estat de les autonomies.
    • Antifeixistes: Ens permet explicar que el creixement i la visualització que està tenint la ultradreta dins de l’Estat Espanyol i Francès és un problema per la classe treballadora i principalment per les dones, ja que desprèn un discurs antifeminista intentant treure drets i lleis aconseguits des de fa molt de temps.

    Seguint la campanya que tenim iniciada, aquest 8 de març intentarem que les apostes siguin clares i concretes. La proposta és treballar en contra de la feminització de la pobresa. En aquest sentit fem un recull de les principals demandes que hauríem de defensar en els espais unitaris de treball per a la vaga general feminista.

    Contra la feminització de la pobresa, construïm un programa polític d’unitat popular feminista: Treballem totes, treballem menys.

    • Salaris de 1.200€ i 30h de jornada laboral i compactació de la jornada.
    • Millora de les condicions de les treballadores de la llar.
    • Combatre l’escletxa salarial.
    • Ampliació i millora dels permisos per la cura de les persones.
    • Exigim la recuperació immediata del articles en matèria laboral de la llei d’igualtat catalana suspesos pel Tribunal Constitucional.
    • La rebaixa de taxes universitàries.
    • Iniciar un pla de lluita contra les formes de violència estructural i del sistema que no permeten les condicions materials d’emancipació de les dones.

    Impugnar el deute per guanyar en drets socials i millorar les condicions materials de vida de les persones, especialment les dones.

    • Universalització i gestió pública dels serveis de cura i ampliació de la llei de la dependència.

    Un parc d’habitatge públic.

    • Expropiar els habitatges buits als bancs i als grans tenidors.
    • Una xarxa d’habitatge públic especialment per les dones que han patit violència, amb risc de pobresa.

    Serveis públics bàsics garantits al 100% i amb perspectiva feminista.

    • Expulsió de les iniciatives privades per garantir drets per a totes les persones.
    • Expulsem l’església catòlica de les escoles i la sanitat.
    • Crear assignatures en educació sexual i amb perspectiva de gènere.

    Abordatge i eliminació de les violències masclistes i la LGBTIfòbia.

    • Garantir habitatge, condicions laborals i socials dignes per les dones que han patit violència masclista.
    • Pla de prevenció de la violència masclista.
    • Incloure la perspectiva feminista a tots els nivells de l’educació i formació específica de violència masclista per totes les persones treballadores dels serveis, dels cossos de seguretat, de l’àmbit jurídic i de l’administració pública.
    • Exigim el compliment i aplicació de la llei i la inclusió de la perspectiva LGBTI a l’educació.
    • Aplicació de protocols tant als centres de secundària com a universitats.

    Dret al propi cos.

    • Avortament lliure, gratuït i segur i sense límit d’edat.
    • Eliminar la cosificació de les dones com pot ser a la publicitat o llocs de feina.

    Contra la repressió política i de la llibertat d’expressió i pels drets democràtics.

    • Exigim el dret a l’autodeterminació per la sobirania de les dones i la fi de la doble explotació que patim.
    • Llibertat de les preses polítiques i el retorn de les exiliades.

    Pels drets de totes, som antifeixistes i antiracistes.

    • Eliminem la llei d’estrangeria i tanquem els CIES. Sortim de la Unió Europea i de la OTAN.

  • Feminisme per canviar-ho tot

    L’Esquerra Independentista presenta ‘Feminisme per canviar-ho tot’

    L’objectiu és reivindicar la lluita feminista basada en els eixos de classe i d’alliberament nacional

    Les organitzacions de l’Esquerra Independentista Feminista han presentat avui davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a Barcelona, la campanya ‘Feminisme per canviar-ho tot’, que iniciarà el proper 25 de novembre, dia internacional en contra de la violència masclista. L’objectiu de la campanya és reivindicar la lluita feminista basada en els eixos de classe i d’alliberament nacional.

    Per aquest motiu, s’ha presentat un programa de deu punts que composa un pla de lluita contra la feminització de la pobresa i la violència masclista. “Dins del sistema capitalista i patriarcal i dins de l’Estat espanyol, les dones no tenim garanties de poder viure sense explotacions, opressions i sense patir violència”, ha expressat Adriana Roca, representant de l’Esquerra Independentista Feminista.

    La violència i la feminització de la pobresa són les eines que utilitza el sistema patriarcal i capitalista per a sotmetre les dones i les classes populars: l’escletxa salarial, les jornades reduïdes, i tota la violència estructural que afecta a les condicions materials de vida i que s’exerceix pel mateix sistema a través de la justícia, els cossos policials, el sistema sanitari, el sistema de pensions, etc. És per això que l’Esquerra Independentista vol posar al centre de la denúncia i de l’acció política la millora d’aquestes condicions materials de vida, indispensables per viure una vida digna. “L’aliança del capitalisme i el patriarcat perpetua les violències contra les dones i sosté una lògica que ens fa més precàries. Necessitem propostes que dignifiquin la vida de les persones”, ha aclarit la diputada de la CUP Crida Constituent, Natàlia Sánchez.

    1. Treballem totes, treballem menys.
      Salaris i pensions de 1.200€, millora de les condicions de les treballadores de la llar, combatre l’escletxa salarial i reducció i compactació de la jornada laboral. Ampliació i millora dels permisos per la cura de les persones. Exigim la recuperació immediata del articles en matèria laboral de la llei d’gualtat catalana suspesos pel Tribunal Constitucional.
    2. Impugnar el deute per guanyar en drets socials i millorar les condicions materials de vida de les persones, especialment les dones. Universalització i gestió pública dels serveis de cura i ampliació de la llei de la dependència.
    3. Expropiar els habitatges buits.
      Apostar per la creació d’una xarxa d’habitatge públic especialment per les dones amb risc de pobresa.
    4. Per una educació i una salut 100% pública i laica i perspectiva feminista.
      Expulsem l’església catòlica de les escoles i la sanitat.
    5. Pels drets de totes som antifeixistes.
      Eliminem la llei d’estrangeria i tanquem els CIES. Sortim de la Unió Europea i de la OTAN.
    6. Dret al propi cos.
      Avortament lliure, gratuït i segur i sense límit d’edat i prohibició de la utilització de ventres de lloguer. Eliminació de la cosificació de les dones.
    7. Abordatge per l’eliminació de la violència masclista.
      En l’habitatge, les condicions laborals i socials per les dones que han patit violència Masclista.
    8. Pla de prevenció de la violència masclista.
      Incloure la perspectiva feminista a tots els nivells de l’educació i formació específica de violència masclista per totes les persones treballadores dels serveis, dels cossos de seguretat, de l’àmbit jurídic i de l’administració pública.
    9. Contra la LGBTIfòbia.
      Exigim el compliment de la llei i la inclusió de la perspectiva LGBTI a l’educació.
    10. Contra la repressió política i de la llibertat d’expressió i pels drets democràtics.
      Exigim el dret a l’autodeterminació per la sobirania de les dones, la fi de la doble repressió que pateixen les preses i exiliades polítiques i la derogació de la llei mordassa.
  • El punt lila

    Et trobes de festa a Lloret i ets víctima d’una agressió sexual.
    Necessites ajuda i acudeixes al Punt Lila que hi ha disponible a Lloret.
    Bé, o no.

    Perquè no està present en tots els esdeveniments i no es veu fàcilment. La seva falta d’il·luminació contrasta amb l’ambient de festa que hi ha al voltant, al capdavant només hi ha una persona en una taula solitària amb un fullet en el qual adjunta dos telèfons de contacte. Res més.

    La iniciativa és necessària, aquest tipus d’agressions es pateixen, lamentablement, amb massa freqüència i és una campanya que ha de millorar, avançar i almenys, abastar tota la temporada de turisme a Lloret i no només a esdeveniments puntuals. Així mateix, el fullet s’hauria d’ampliar més, amb més informació, més contingut i assessorar tant a dones com a homes per tenir més clar com entaular relacions sanes.

    Haig de fer un esment a les últimes agressions sexuals patides a conseqüència de grups com “la manada” i la necessitat de treballar en un protocol d’actuació i prevenció en cas que es produeixin, així com insistir que l’educació i la informació dirigida tant a dones com a homes, és la base de la prevenció d’aquestes.

    Maribel Ibàñez

  • Construïm Municipis Feministes

    Posem la vida al centre
    Recuperem sobiranies

     

    tarragona_22042017

  • Sobre les sobiranies i el propi cos

    Quin lloc ocupa la sobirania del cos en la construcció de la democràcia? L’autora assenyala les limitacions de la concepció liberal de les llibertats reproductiva i sexual i els reptes que planteja a l’agenda política actual

    El primer i principal repte de les sobiranies és la sobirania sobre el propi cos: recuperar el poder sobre les nostres vides i la facultat de decidir lliurement i sense pors què volem fer i qui volem ser: jo decideixo, jo sóc.

    Per raons de legitimitat democràtica, les dones també som subjectes polítics, jurídics i sobirans i, per tant, amb llibertat i capacitat per al ple exercici dels nostres drets sexuals i reproductius, sense imposicions, coercions ni violències, perquè els drets no són una imposició sinó una opció que l’Estat ha de defensar i garantir.

    El dret a l’avortament és central en la construcció democràtica d’una societat, és un dret imprescindible per aconseguir que les dones formem part del pacte constitutiu. Les dones reclamem el dret a exercir el control i a decidir lliurement i responsable sobre les qüestions relatives a la nostra sexualitat, reivindiquem que el plaer, les coincidències amoroses o sexuals i la maternitat siguin qüestions privades i que ens tornin el poder per decidir o impedir els naixements que ens ha estat arrabassat pel patriarcat i que s’ha transmès socialment amb la construcció de prejudicis, mites, costums i normes que tenen una força extraordinària.

    Cal dotar de contingut la llibertat en matèria de drets reproductius i sexuals perquè no quedin en meres formulacions liberals

    Tot i que els conflictes jurídics sobre la interrupció voluntària de l’embaràs es presenten com a conflictes ètics sobre l’origen de la vida humana, són conflictes sobre sobiranies, sobre la legitimitat dels sistemes democràtics i, bàsicament, sobre la discriminació i la subordinació social i sexual de les dones. Quan parlem del dret a la lliure interrupció de l’embaràs, estem parlant de com el Dret regula el cos femení, de com construeix la dona i la relació entre ambdós sexes i, en últim terme, de com concep la ciutadania sexual.

    Cal dotar de contingut la llibertat en matèria de reproducció, repensar de quins drets, de quines llibertats estem parlant quan invoquem els drets sexuals i reproductius, perquè no quedin en meres formulacions liberals. El sistema polític i jurídic ha configurat el dret a la lliure decisió i el dret a la intimitat com drets individuals emmarcats en els drets civils i polítics. Són drets descontextualitzats, que tenen la funció de limitar la intrusió de l’Estat a la vida privada i que es formulen en neutre, no fan referència a un ésser sexuat, sinó a persones autònomes que actuen en condicions d’igualtat. Els paràmetres són individualistes i no tenen en compte la complexitat social ni la subordinació històrica de les dones.

    Un element central del discurs feminista és l’afirmació de què el cos i la sexualitat conformen el nucli de les relacions de poder, i que el control del cos de les dones és una qüestió econòmica i política de primer nivell. El patriarcat, històricament, ha intentat dominar i controlar el cos de les dones; des de la barbàrie s’ha passat a mètodes més subtils de dominació que, tanmateix, coexisteixen amb els anteriors. La vaga internacional de dones del 8 de març d’enguany ha anat en aquest sentit: reivindicar l’avortament lliure i gratuït, el dret a decidir la nostra sexualitat, i una societat lliure d’opressions, d’explotacions i de violències masclistes, on les dones puguem transitar i viure segures.

    Els paràmetres són individualistes i no tenen en compte la complexitat social ni la subordinació històrica de les dones

    Simone de Beauvoir a El segon sexe va dur a terme una revisió dels discursos entorn la sobirania del cos femení, i va afirmar que l’avortament legal permetria a les dones recuperar la facultat de decisió i empoderament del nostre cos. Malgrat el temps transcorregut, el seu manifest per l’avortament legal (1971) continua totalment vigent: “L’avortament lliure i gratuït no és l’única plataforma de lluita, aquesta demanda és simplement una plataforma elemental, si no se la té en compte, el combat polític no pot ni tan sols començar. Recuperar, reintegrar el nostre propi cos constitueix per a nosaltres, les dones, una necessitat vital. Enfront de la història, la nostra situació és prou singular: en una societat moderna com la nostra, som éssers humans a qui se’ls prohibeix disposar dels seus cossos: Una situació que en el passat només han conegut els esclaus.”

    Si parlem de la relació cos-poder no podem deixar de banda Foucault, qui, tot i que es remet a un cos asexuat i androcèntric, a través de Vigilar i castigar ens aporta eines fonamentals per a la comprensió de l’autonomia del cos. Pel filòsof, el cos és un text on s’escriu la realitat social: “el cos està directament immers en un camp polític; les relacions de poder operen sobre ell una presa immediata; el cerquen, el marquen, el domen, el sotmeten a suplici, el forcen a uns treballs, l’obliguen a unes cerimònies, li exigeixen uns signes”. En aquest sentit, el cos és el principal espai de lluita per la llibertat, és un lloc de repressió però també de resistència, de reivindicació i de sobirania, una situació i una forma de captar el món. Les dones exigim que no es promulgui cap llei regressiva sobre els nostres cossos i defensem el dret irrenunciable a interrompre voluntàriament un embaràs. Per a construir la sobirania del poble, cal construir primer la sobirania del cos, parafrasejant la filòsofa feminista Victòria Sendón: el cos és el territori de la sobirania.

    Parlar de sobirania del cos connecta, de forma inevitable, amb l’anomenada gestació per substitució o ventres de lloguer; de fet, la denominació ja implica un posicionament previ. La qüestió és si hem d’aplicar la tesi de la sobirania del propi cos per a permetre o legalitzar els desitjos de dones i homes de tenir descendència a través de dones portadores, i en quin lloc col·loquem el consentiment i l’autonomia d’aquestes.

    Hauríem d’analitzar si existeix o no un presumpte dret a la reproducció a través de mares portadores i en quin lloc col·loquem el consentiment i l’autonomia d’aquestes

    En primer terme i per coherència intel·lectual, no utilitzarem l’argument de què aquestes pràctiques estan prohibides en la immensa majoria de països del món, perquè també ho estan l’avortament, l’eutanàsia o l’homosexualitat, i les feministes estem a favor de què es reconeguin com a drets. En segon lloc, amb independència de l’hegemonia ideològica i cultural que estan creant els lobbies econòmics, i de què tot pot ser objecte de compravenda en el neoliberalisme, hauríem d’analitzar si existeix o no un presumpte dret a la reproducció a través d’una mare portadora i la resposta ha de ser negativa: no existeix un dret a ser mare o pare a la carta.

    Certament, des d’un punt de vista feminista es pot admetre la col·laboració en la reproducció, que s’empararia en la sobirania sobre el propi cos i el desig d’ajudar a altres dones o famílies, però s’hauria de personalitzar; són casos individuals en què una dona acceptaria contribuir de forma gratuïta a la reproducció social. En el supòsit de regulació s’haurien de protegir els drets de la mare portadora, garantir la seva voluntat i la facultat de revocar el seu consentiment en qualsevol moment del procés (a manera de les persones vives donants d’òrgans), i verificar la manca de contraprestació econòmica. Només així podem compatibilitzar la sobirania sobre el propi cos amb altres drets humans fonamentals.

    Marisa Fernández

    Aquest article forma part d’una col·laboració regular amb Dones Juristes. Marisa Fernández és advocada i membre de l’Associació i ha estat publicat a Directa.cat

  • Diada internacional de la dona treballadora

    1ecb5dc6-6a0f-4210-bb79-b4a841709e2e

Pàgina 1 de 212