• 40è aniversari de la manifestacions per l’amnistia de 1976

    Aquest cap de setmana ha fet 38 anys de les manifestacions per l’amnistia del dia 1 i 8 de febrer de 1976 que provocaren que per primer cop diversos ajuntaments i entitats es posicionaren en favor de l’amnistia

    Les manifestacions per l’amnistia del febrer de 1976 van ser dues marxes que van tenir lloc el dia 1 i 8 de febrer de 1976 a Barcelona. La primera exigia l’amnistia per als sis-cents presos polítics que restaven a les presons espanyoles, i la segona, encoratjats per la resposta ciutadana de la primera, duia com a lema “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”. Ambdues manifestacions foren les primeres grans manifestacions després de la mort del dictador espanyol Francisco Franco i ambdues foren prohibides pel Govern Civil.

    La manifestació del 8 de febrer va ser convocada per la bona resposta ciutadana de la primera. La manifestació es va convocar al Parc de la Ciutadella, però aquest va ser clausurat i rodejat per un desplegament policial molt més nombrós que a la manifestació de l’u. Els manifestants s’organitzaren en diferents columnes humanes que es dirigiren al centre de la ciutat. Algunes d’aquestes columnes començaren a la plaça Letamendi, la plaça Sagrada Família, el Mercat de Sant Antoni o la plaça Virrei Amat. Les càrregues policials es repetiren de nou pel centre de la ciutat (les més intenses als districtes de Gràcia, de l’Eixample i de Ciutat Vella). Els dies posteriors a les marxes foren dies de forta agitació social per aconseguir l’alliberament dels detinguts durant les marxes de primers de febrer. Diversos ajuntaments i entitats es posicionaren en favor de l’amnistia. La premsa estrangera també es féu ressò de les protestes.

    Font: Llibertat.cat

  • 40 anys de la mort de Franco, alliberem-nos de la seva herència

    40 anys de la mort de Franco, alliberem-nos de la seva herènciaEl regidor Lluc Salellas i l’historiador Xavier Díez intervindran en l’acte, que té per títol “40 anys de la mort de Franco, alliberem-nos de la seva herència”

    La CUP-Crida per Girona ha organitzat per divendres, 20 de novembre, un acte polític amb motiu del 40è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. L’esdeveniment tindrà lloc a les 20h al monument a Carles Rahola de la Rambla de Girona i comptarà amb les intervencions de Lluc Salellas, regidor gironí i autor del llibre ‘El franquisme que no marxa’ i l’historiador Xavier Díez.

    Segons Salellas, “després de 40 anys encara queda molta feina per fer, a la ciutat i arreu del país, per recuperar la memòria històrica”. En aquest sentit, el grup municipal ha reclamat un cop més a l’equip de govern que sigui més ambiciós a l’hora de substituir les denominacions vinculades al franquisme del nomenclàtor de la ciutat, i que atengui urgentment les recomanacions del Memorial Democràtic respecte als monuments franquistes que encara hi ha a la ciutat.

    majestad-que-verguenza

  • 20N: Vídeo inèdit del desmuntatge de l’estàtua de Franco a València

    Hui fa 40 anys, va desaparèixer del món un dels personatges més sinistres que ha parit la humanitat: Francisco Franco. Res a celebrar!!

    De totes formes, encara queden icones a la península Ibèrica que recorden el dictador, cosa prohibida per la llei de la Memòria històrica.

    A València, aquesta icona, que era l’estàtua eqüestre de Franco a la Plaça del País Valencià, no va desaparèixer fins el 9 de setembre de 1993. Aquesta estàtua està ara ubicada en el claustre de la Capitania General de València.

    Fins a eixe dia, la plaça del País Valencià del Cap i casal estava presidida per l’estàtua del dictador Francisco Franco. Després de diversos intents, inclòs un intent fallat del FRAP, aquell 9 de setembre del 1983 s’executà una de les decisions més complicades de l’alcalde socialista Ricard Pérez Casado i del regidor del PCE, Pedro Zamora, que encara que estava avalada pels diversos grups municipals (PSOE, PCE i UVD), va ser molt difícil de realitzar.

    L’operació Efeltria (article de Francesc Viadel) va ser prou desastrosa en la seua execució, però al final Franco i el cavall de 1.200 quilos de pes desaparegueren gràcies a l’ajuda de sindicalistes d’UGT i militants del PSPV, segons explica Ricard Pérez Casado a La Veu. Els sindicalistes batejaren l’acció com ‘operació burro i l’haca’.

    El desmuntatge a migdia va estar ple d’incidents per la presència d’un gran nombre d’ultradretans (inclòs un diputat del PP i un exregidor de l’Ajuntament de València i exdirectiu d’EMARSA) i militars que exhibien pistoles. Per altra banda, també estaven els lluitadors per les llibertats i partidaris de la retirada de l’estàtua de Franco.

    La Veu del País Valencià ha tingut accés, de forma casual, a un vídeo que creiem que és inèdit, però que no sabem qui el va realitzar ni produir, per la qual cosa preguem que si algú té referències ens les faça arribar.

    Les imatges van barrejades amb una entrevista a l’exalcalde Ricard Pérez Casado, realitzada pel nostre company, Sergi Tarín.

    Font: Xavier Pérez, La Veu del País Valencià
    Imatge: Desmuntatge de l’estàtua de Franco a València | La Veu del País Valencià

  • El 20N torna a ser antifeixista

    València i Castelló de la Plana convoquen manifestacions antifeixistes

    Manifestació 20N a València
    Feia uns quants anys que la tradicional manifestació antifeixista unitària de València no se celebrava. A la capital del Túria, la principal cita de l’antifeixisme ha sigut sempre el 20N, dia de la mort del dictador Francisco Franco i també de la mort del fundador de la Falange José Antonio Primo de Rivera. L’any passat, una reeixida concentració al barri de Patraix va servir per no perdre la cita i, enguany, els carrers del centre tornaran a escoltar els lemes i les cançons a favor de la diversitat, la igualtat i la solidaritat entre pobles de la mà d’Acció Antifeixista de València i de la Plataforma per la Memòria del País Valencià. A la manifestació, que eixirà des de la Plaça dels Furs -les Torres de Serrans- a les 20h, s’hi han sumat molts altres col·lectius de la ciutat i de les comarques.

    Homenatge als lluitadors

    Una de les característiques de la convocatòria de hui és que s’hi realitzaran homenatges a històrics lluitadors antifeixistes, alhora que es denunciarà la presència de simbologia i nomenclatures feixistes pels carrers de la ciutat. Les entitats convocants han volgut dedicar el cartell a Buenaventura Durruti, un dels dirigents revolucionaris més estimat als Països Catalans i que també morí un 20 de novembre, en circumstàncies no del tot aclarides, mentre es disposava a socórrer Madrid durant el setge de la Guerra Civil.

    Castelló de la Plana també és antifeixista

    Coincidint amb el 20N, les organitzacions antifeixistes de la Plana convoquen també una manifestació, en aquest cas el dissabte més proper. Així, demà, dia 21, les Brigades Antifeixistes (BAF) i Antifeixistes del País Valencià han organitzat unes jornades sota el lema “Feixisme i racisme, instruments del capitalisme”. Les jornades inclouen un dinar popular, una manifestació (19h, plaça de la Independència) i un concert. La convocatòria d’enguany estarà marcada, entre altres coses, pel recent atac feixista patit pel Casal Popular de Vila-real, quan el passat 14 de novembre, un grup d’extrema dreta, armats amb ampolles i pedres, entraren i agrediren els presents i provocaren destrosses en l’espai.

    La primera resposta a l’agressió serà la manifestació d’aquest dissabte. Però, els antifeixistes han assegurat que n’hi haurà més. Amb iniciatives com aquesta i amb un constant treball al llarg de l’any, Castelló de la Plana s’ha convertit en un dels referents de la lluita antifeixista als Països Catalans.

    Font: L’Accent

  • Lloret revocarà el lliurament de la Fulla de Llorer a Francisco Franco, entre altres

    Lloret revocarà el lliurament de la Fulla de Llorer per part de l’Ajuntament a Francisco Franco, Pedro Nieto Antúnez, Gonzalo Fernández De la Mora i Luis Rodríguez De Miguel.

    L’encarregat de presentar la moció al ple d’ahir va ser Miguel Gracia, d’ICV-EUiA, que va exposar qui eren les persones a qui es demanava que es retirés el reconeixement. Gracia va argumentar que la Fulla de Llorer es va entregar de manera no democràtica i, per tant, cal retirar-la i fer-ho saber als familiars dels afectats.

    La proposta prové de la CUP, que va demanar als diferents grups municipals que l’entressin al ple. Així ho van fer ICV-EUiA, ERC-Avancem i En Lloret sí, se puede, tot i que la resta de grups també hi van donar suport i es va aprovar per unanimitat.

    Font: Nova Ràdio Lloret
    Imatge: Imatge del Ple | Font: NRLL

  • La CUP vol que Lloret revoqui el guardó atorgat a Franco el 1966

    CUP-LloretLa CUP de Lloret exigeix que es revoqui de manera oficial el guardó que l’any 1966 el ple de Lloret va concedir a l’aleshores dictador Francisco Franco, entre altres. Es tracta de la Fulla de Llorer d’Or, premi honorífic que va ser creat pel consistori el 1964 amb la voluntat de reconèixer els mèrits excepcionals de caire patriòtic, intel·lectual i moral.

    La formació independentista, malgrat no tenir representació a l’Ajuntament, ha redactat una moció perquè els grups municipals la portin al proper ple. Un membre de la CUP, Andreu Espinosa, ha explicat què demanen: la revocació dels reconeixements, la devolució de les plaques que es van concedir a les persones reconegudes (en cas que no es faci efectiu, reclamar-les als descendents o fundacions que les tinguin) i que Lloret sigui declarat un municipi antifeixista, antiracista i antipatriarcal.

    Sobre aquest últim punt, Espinosa ha argumentat que la seva voluntat és que no es quedi només en una declaració, sinó que es duguin a terme actuacions de prevenció.

    La CUP va saber de l’entrega d’aquests guardons al juny, a través d’una publicació a les xarxes socials. Arran d’això van decidir investigar i treballar perquè es revoquin els guardons. Un altre membre de la formació, Joan Moret, ha argumentat que és important recordar el passat i rectificar amb el que es consideri que van ser errors.

    La CUP ha enviat la moció a tots els grups municipals amb la intenció que debatin i aprovin la moció en el proper ple. I també l’ha fet arribar a diferents entitats de la vila.

    Font: Nova Ràdio Lloret
    Imatge: membres de la formació | Font: facebook CUP Lloret

  • La CUP de Lloret exigeix que es retiri una distinció local a Francisco Franco

    L’Ajuntament la hi va concedir l’any 1966 en agraïment a “la seva gran obra històrica”

    La CUP de Lloret de Mar -sense representació a l’Ajuntament- exigeix a la corporació municipal que revoqui de manera oficial el guardó que l’any 1966 el ple lloretenc va concedir a l’aleshores dictador Francisco Franco. Es tracta del Llorer d’Or, premi honorífic que va ser creat per l’Ajuntament lloretenc el 1964 per reconèixer els “mèrits excepcionals de caire patriòtic, intel·lectual i moral”. Per la seva revocació -la concedida a Franco i a tres ministres de la dictadura-, la CUP ha elaborat una moció perquè els grups municipals la portin al ple i sigui aprovada.

    La moció també demana la devolució de les plaques que es van concedir a les citades quatre persones i, en cas que no es faci efectiu, reclamar-les als descendents o fundacions que les tinguin perquè “no volem que la nostra vila tingui cap tipus de vinculació amb personatges de tant infausta memòria”. Finalment, aposta la CUP perquè Lloret es declari “com a municipi antifeixista, antiracista i antipatriarcal, principis democràtics i contraris als promulgats pel règim de la dictadura i, en particular, per aquests personatges”.
    En la premsa de l’època, es va informar que el ple de l’Ajuntament de Lloret va aprovar la concessió del guardó a Franco “com a testimoni d’adhesió i agraïment per la seva gran obra històrica per a la salvació de la pàtria”. Pel que fa als ministres que la van rebre van ser: Perdro Nieto Antúnez, que fou ministre de la Marina; Gonzalo Fernández de la Mora, ministre d’Obres Públiques; i Luís Rodríguez de Miguel, que va ser el màxim responsable del Ministeri de l’Habitatge.

    La CUP, a més de denunciar aquest fet, critica “la despreocupació i manca de memòria històrica per part de la institució municipal i la resta de forces polítiques en actiu durant els últims 40 anys”. Segons la formació independentista, el darrer guardó d’aquestes característiques es va concedir el 1991.

    Font: C.T.B. (Diari de Girona)

  • Per un Lloret antifeixista, desfem-nos de qualsevol lligam franquista

    Des de la CUP de Lloret denunciem l’existència en vigor de distincions honorífiques al màxim nivell atorgades a Franco i d’altres alts càrrecs franquistes i demanen la retirada immediata, així com la ratificació del compromís de la nostra vila amb la llibertat i els drets de les persones.

    En aquest sentit hem tramés una proposta de moció a totes les forces polítiques amb representació al consistori pel seu estudi sobre els fets que denunciem i que vam començar a investigar fa tres mesos arran d’una publicació d’un ciutadà en un grup de facebook.

    Atès que no existeix cap reglament al nostre consistori que ens permeti presentar a la nostra formació la moció directament, n’hem informat totes les forces i quedem a l’espera dels seus posicionaments al respecte. D’igual manera ho hem comunicat a les entitats, associacions i col·lectius locals pel seu coneixement.

    Nota de Premsa

    Descarrega (PDF, 515KB)

    Proposta de moció

    Descarrega (PDF, 454KB)

  • CUP Lloret denuncia l’existència de distincions franquistes

    logo_llmLloret de Mar, 27 d’agost de 2015. Denunciem l’existència en vigor de distincions honorífiques al màxim nivell atorgades a Franco i d’altres alts càrrecs franquistes i demanem la retirada immediata, així com la ratificació del compromís de la nostra vila amb la llibertat i els drets de les persones.

    Fa uns mesos la nostra formació es va assabentar que durant l’època franquista Lloret, a través dels seus premis de distinció honorífica local —els “Premis Fulla de Llorer”— va guardonar (en tres dels quatre casos denunciats, amb la màxima distinció dels premis, la categoria d’Or) diferents i reconegudes personalitats del règim franquista, entre les quals, a més, hi destaca la figura del dictador.

    Un cop dutes a terme les investigacions oportunes i vist que l’arxiu municipal així ho recull en els seus documents, proposarem a totes les forces polítiques representades en el consistori un escrit per la revocació de les Fulles de Llorer atorgades a Franco i tres alts càrrecs franquistes que serà oberta a totes les forces polítiques, sindicals i socials de la vila perquè hi donin suport.

    Creiem que com a veïns d’aquesta vila és la nostra obligació denunciar l’atorgament d’aquests premis per part de la institució municipal, però, alhora, també lamentar la despreocupació i manca de memòria històrica per part de la institució municipal i la resta de forces polítiques en actiu durant els últims 40 anys.

    Per un Lloret antifeixista, desfem-nos de qualsevol lligam franquista

    CUP Lloret

    ndp_cuplloret

  • La CUP Lloret denuncia l’existència de distincions franquistes per l’Ajuntament

    ndp_cuplloretLa CUP Lloret de Mar denuncia l’existència en vigor de distincions honorífiques al màxim nivell atorgades a Franco i d’altres alts càrrecs franquistes i demanen la retirada immediata, així com la ratificació del compromís de la nostra vila amb la llibertat i els drets de les persones.

    Fa uns mesos la nostra formació es va assabentar que durant l’època franquista Lloret, a través dels seus premis de distinció honorífica local —els “Premis Fulla de Llorer”— va guardonar (en tres dels quatre casos denunciats, amb la màxima distinció dels premis, la categoria d’Or) diferents i reconegudes personalitats del règim franquista, entre les quals, a més, hi destaca la figura del dictador.

    Un cop dutes a terme les investigacions oportunes i vist que l’arxiu municipal així ho recull en els seus documents, proposaren a totes les forces polítiques representades en el consistori un escrit per la revocació de les Fulles de Llorer atorgades a Franco i tres alts càrrecs franquistes que serà oberta a totes les forces polítiques, sindicals i socials de la vila perquè hi donin suport.

    La formació considera que com a veïns d’aquesta vila és la nostra obligació denunciar l’atorgament d’aquests premis per part de la institució municipal, però, alhora, també lamentar la despreocupació i manca de memòria històrica per part de la institució municipal i la resta de forces polítiques en actiu durant els últims 40 anys.

    Font: Llibertat.cat