• Tot el poder per a la classe treballadora

    Tot el poder per a la classe treballadora.
    Una altra manera de viure és possible.

    El primer de maig de 2020 serà recordat com aquell que vam viure confinades, a casa, sense manifestació ni protesta al carrer. Tot i això, també hem de fer que sigui recordat com el primer de maig que vam començar a recuperar la consciència, que vam obrir els ulls, que vam fer un cop sobre la taula i vam alçar el puny.

    La crisi de la Covid-19 està marcant profundament la vida de totes, estem confinades a casa, fent teletreball, anant a treballar amb el risc que això suposa, o bé hem estat afectades per un ERTO, la suspensió del nostre contracte o per un acomiadament. A hores d’ara les dades ens diuen que hi ha aproximadament un 30% d’atur encobert als Països Catalans, les veus més catastrofistes, encapçalades per l’FMI, el Banco de España i el Banque de France, parlen que ve la crisi més gran des del crack del 29. Però, què demostra tot això? No fa veure cap altra cosa que qui movem l’economia son les treballadores, que som nosaltres les imprescindibles i que sense nosaltres no tenen res, així doncs, per què hem de renunciar a res? Per què no hem de tenir el poder de decidir sobre allò que produïm? Per què no podem decidir sobre les nostres vides? No podem tornar a permetre que s’intentin socialitzar les pèrdues quan mai socialitzen els beneficis!

    Aquesta situació ens fa veure, a més, que quan diem que les retallades en sanitat maten, no fem una proclama al vent: 60.000 casos positius i més de 10.000 morts als Països Catalans ens donen la raó, les retallades matem i hem d’assenyalar qui les fa, qui posa el benefici privat per sobre de la salut i l’interès comú, com a culpable de la crisi. La pròpia resposta del sistema capitalista neoliberal, a més, té característiques socialistes: mesures de planificació de l’economia, exempció dels lloguers, renda universa… així doncs, per què ens hem de conformar? L’única solució passa per la nacionalització de tots els serveis essencials, la internalització de tot els serveis vinculats amb l’administració pública, la reversió de totes les retallades i reformes laborals que han precaritzat any rere any la classe treballadora i el repartiment del treball i la riquesa, en definitiva, l’única solució exigeix caminar cap al socialisme.

    Però hem de tenir-ho clar, ens la voldran tornar a fer pagar. Intentaran imposar les seves mesures de nou, privatitzar cada cop més el sistema, retallades en sanitat i educació en nom del bé comú, deixaran pel camí a les més vulnerables i ens en voldran fer còmplices apel·lant al sentit comú i que en aquesta estem tots junts. Però nosaltres sabem que no, que ja ens estan deixant enrere, que segueixen posant per damunt els seus interessos, que són o ells o nosaltres, i que d’aquesta només ens en sortirem si lluitem juntes, igual que ho vam cridar aquell primer 1r de maig els Màrtirs de Chicago, els vaguistes de la Canadenca, les vaguistes de les residències de Guipúscoa (País Basc) o les nostres companyes d’Emergia que han rebutjat una proposta d’ERTO que pretenia que totes paguéssim la seva reducció de costos.

    Nosaltres sabem que aquesta no la pagarem, que no renunciarem a cap més llibertat, que hem obert els ulls, hem fet un cop sobre la taula i hem alçat el puny. Aquest primer de maig estarem a casa, però seguirem lluitant, denunciarem cada vulneració de drets que ens vulguin fer, ens organitzarem per tornar amb més ràbia, més fortes, i estarem preparades per tornar amb els cap ben alt per la lluita que se’ns prepara. Aquest primer de maig cridem:

    Tot el poder per a la classe treballadora.
    Una altra manera de viure és possible.

     

  • Primer de maig de 2020

    Aquest 1r de maig, Dia internacional de la classe treballadora, més que mai reivindiquem que “Als Països Catalans, sols el poble salva el poble. Nacionalització de serveis, drets laborals, socials i polítics”.

    Reivindiquem:

    1. Nacionalització serveis públics
    2. Que els de sempre no paguem la crisi
    3. Exercir el dret d’autodeterminació
    4. Model socioeconòmic ecologista i feminista
    5. Derogació llei d’estrangeria
    6. Unitat de lluita de la classe treballadora

    Degut a la situació excepcional no podem manifestar-nos, per això us proposem una interessant xerrada que podreu seguir aquí el dijous 30 d’abril, a les 18h

  • Exigim el cessament immediat del comissari Eduard Sallent

    La CUP exigeix el cessament immediat del comissari Eduard Sallent per ordenar manipular les actes de les sancions pel confinament

    La CUP exigeix públicament que el departament d’Interior obri una investigació al voltant dels fets denunciats ahir per diversos mitjans de comunicació, on s’assenyalava que Eduard Sallent, comissari en cap del cos de Mossos d’Esquadra, hauria ordenat a agents policials que fessin constar, en tots els casos, que el denunciat havia desobeït les ordres dels agents. Els anticapitalistes denuncien que la missiva de Sallent podria ser constitutiva d’un delicte de prevaricació, a banda d’ordenar als agents que cometin un delicte de falsedat en document públic en l’exercici de les seves funcions, per imposar una sanció sense base legal. Davant d’aquests fets, la CUP en demana el cessament immediat.

    L’advocacia de l’Estat i diverses juristes ja van advertir fa uns dies que el Reial Decret de l’estat d’alarma no establia un règim sancionador concret en cas d’incomplir les mesures establertes.
    En el comunicat intern publicat a la premsa, Sallent adverteix que davant la manca de base legal de les sancions que s’estan imposant als ciutadans, els agents han de fer constar a l’acta que “malgrat l’infractor obeeixi les instruccions dels agents de policia i retorni al seu domicili i deposi la seva actitud (…) que la persona ha desatès les ordres donades pels agents” i d’aquesta manera assegurar que se’ls pot sancionar per desobediència a l’autoritat (infracció greu de la Llei Mordassa) amb imports de fins a 30.000 euros, fins i tot en el cas que hagin obeït als agents.

    La formació anticapitalista entén que el comunicat intern emès pel Comissari Sallent és extremadament greu ja que implica donar ordres als agents dels Mossos per fer constar fets falsos a les actes aixecades, vulnerant el principi de legalitat i la presumpció d’innocència. Cal destacar que aquesta ordre s’emmarca en un context de retallades de drets i llibertats fonamentals, una ofensiva iniciada pel govern espanyol a la que s’ha sumat el Departament d’Interior des del primer dia, tant amb accions de dubtosa proporcionalitat com en una constant campanya pública marcada per l’autoritarisme habitual del Conseller Miquel Buch.

    Per tot això, la Candidatura d’Unitat Popular exigeix al Govern de la Generalitat de Catalunya:

    • El cessament immediat de totes les funcions del Comissari Eduard Sallent, l’obertura d’un expedient disciplinari i la seva suspensió cautelar de sou i feina com a agent del Cos de Mossos d’Esquadra.
    • La compareixença del Conseller d’Interior, Miquel Buch, al Parlament de Catalunya per donar explicacions de l’ordre del Comissari Sallent, les mesures adoptades i la gestió general dels expedients sancionadors incoats arran de l’estat d’alarma per la Covid-19.
  • 12 mesures pel Rescat Urgent

    12 mesures pel Rescat Urgent, el control democràtic dels recursos, la planificació de l’economia i l’autodeterminació

    La CUP posa sobre la taula dotze mesures urgents pel Rescat Urgent dels Països Catalans, centrats en els eixos polítics, socials i econòmics necessaris pel control democràtic dels recursos, la planificació de l’economia i per l’autodeterminació i la sobirania nacional.

    1. L’emergència sanitària s’ha de gestionar des dels mateixos Països Catalans. Cal bastir alternatives a la crisi del sistema capitalista i acabar amb la militarització de l’espai públic que el govern de l’estat ens ha imposat arran de la declaració d’estat d’alarma.
    2. Establiment d’una Renda Bàsica Universal i Incondicional.
    3. Derogació de l’article 135 CE i de la LRSAL i la resta de lleis d’austeritat, que prioritzen el pagament del deute, per alliberar recursos i invertir-los en sanitat pública, tota la xarxa sociosanitària i serveis socials amb l’objectiu de pal·liar els efectes de la Covid19, reforçant també la resposta des del conjunt de municipis dels Països Catalans. Suspensió temporal del pagament del deute dels Governs Català, Valencià i Balear.
    4. Implementació d’un sistema sociosanitari de gestió, titularitat i control 100% públic, garantint els recursos necessaris a treballadores i usuàries, així com els recursos farmacèutics essencials.
    5. Garantir drets socials, sanitaris i ciutadans per a tota la població, regularitzant a totes les persones migrades i garantint igualtat de tracte i un accés just als serveis públics.
    6. Reconeixement de l’alta al sistema de la seguretat social de les treballadores de la llar, amb efectes retroactius i dret al subsidi en aquests moments d’estat d’alarma, així com remuneració dels treballs reproductius com les cures i l’assistència a les persones que ho necessiten.
    7. Els Instituts Català i Valencià de Finances com a instrument central de promoció econòmica: avançar cap a una banca pública de promoció que permeti a cooperatives, PIMES i autònoms adaptar-se a un model més sostenible ecològicament i que permeti un control democràtic de l’economia.
    8. Suspensió de pagaments de lloguers i hipoteques, en funció de les rendes, i regulació immediata dels preus del lloguer.
    9. Suspensió de pagament de subministraments bàsics (aigua, electricitat i gas), en funció de les rendes, mentre duri la situació d’alarma i en un temps transitori posterior.
    10. Nacionalització i control públic i democràtic dels sectors estratègics i de les grans empreses de serveis bàsics, i intervenció pública dels preus dels béns essencials (alimentació, habitatge, higiene, salut, educació,…) i dels subministraments bàsics (aigua, electricitat i gas).
    11. Màxima protecció als treballadors i treballadores, prohibició efectiva dels acomiadaments i, transitòriament, garantir el 100% de sou en cas d’ERTO o en cas de reducció de jornada per fills o dependents confinats mentre duri el tancament escolar. Ampliació dels supòsits de la prestació relativa a autònomes i persones vulnerables i condonació de les quotes d’autònomes i PIMES mentre duri la situació d’emergència sanitària.
    12. Mantenir l’acció política per a l’Autodeterminació i la Sobirania Nacional com a única forma per construir una república que posi la vida al centre des de la plena sobirania.

  • 7,5 milions de futurs?

    Té gràcia (o no, gens, de fet) veure un anunci del Govern de Catalunya on es parla de “7,5 milions de futurs”.

    Ahir van aprovar, gràcies als Comuns, uns pressupostos que són una sentència a les classes populars d’aquest país.

    Patirem. Però ens hi trobaran de cara.

  • 26A: Trenquem la norma. Les lesbianes no ens sotmetem!

    El 26 d’abril ens visibilitzem. Fer-ho significa plantar cara a la imposició dels rols de gènere, la família nuclear, l’Església i el matrimoni. Perquè significa visibilitzar que la lesbofòbia és violència masclista i que travessa tant els espais públics com privats, laborals i polítics. Ho fem perquè és una pràctica que qüestiona la família nuclear i la parella monògama. Perquè cal combatre els discursos d’odi, perquè cal plantar cara a l’ultracatolicisme i perquè el Dia de la Visibilitat Lèsbica és lluitar pel dret al propi cos, contra l’Estat i l’Església i per a una sexualitat més lliure.

    L’origen de l’opressió la trobem al sistema capitalista i patriarcal que, a través de la família i el binarisme sexual perpetuen i mantenen la reproducció, la divisió social i sexual del treball i els mitjans de producció.

    Quan al segle XIX s’obria el debat sobre la sexualitat dins del moviment feminista, es generaven polaritzacions basades en la idea de perill i violència sexual, d’una banda; i la lluita per a l’alliberament sexual i contra la regulació social de la sexualitat femenina, de l’altre. Dos segles després, els debats en el sí del moviment es mantenen, tot responent a les ingerències teòriques, però també històriques del Capital. Ni volem que se’ns protegeixi, que se sexualitzin les nostres pràctiques com si ho féssim pel plaer dels homes, ni volem ser venudes al capitalisme rosa.

    L’assumpció liberal de “llibertat” mostra el sistema capitalista com un agent progressista, mentre només fa que reforçar el sistema, la qual cosa desactiva el potencial revolucionari de les dones treballadores lesbianes a través d’una falsa “integració”. El capitalisme rosa normalitza tota dissidència i la converteix en un nínxol de mercat. Aquesta estructura és reforçada pels mitjans de comunicació capitalistes, institució que revictimitza les dones i imposa nous límits de la sexualitat.

    És per això que, amb l’entrada de les polítiques neoliberals i el gir conservador de l’Estat capitalista, la defensa de la llibertat sexual esdevé part d’una lògica de mercat centrada en el pla individual i que deixa de banda la crítica de les estructures del capitalisme i el patriarcat. El neoliberalisme incentiva la sexualització del mercat i de la política, tot transformant els valors de la “diversitat” en espais capitalistes a través de la bandera de “llibertat” per tal de blanquejar el règim opressor. Aquesta suposada llibertat omple les portades dels diaris i els canals de televisió, però el discurs de la diversitat neoliberal anul·la el potencial revolucionari. En tota aquesta maquinària, el pinkwashing juga un paper fonamental: empreses i Estats netegen la seva imatge a través d’una falsa inclusivitat mentre precaritzen a les treballadores cada cop més.

    Cal apuntar les nostres eines de lluita contra la repressió sexual i el model normatiu de la família heteropatriarcal, contra la violència masclista i contra el model econòmic capitalista que subordina el sexe a la reproducció. Tampoc podem entendre l‘explotació dels nostres cossos de forma individual, cal qüestionar les relacions socials capitalistes des d’on es reprodueix el model de la família heteropatriarcal normativa. Aquest sistema ha controlat i reprimit històricament la nostra sexualitat, tot limitant els drets reproductius de les dones treballadores i oferint recursos limitats d’educació sexual integral per tal d’imposar una “normalització sexual” a disposició dels valors de la família.

    Sense la superació del capitalisme i el patriarcat no podrem aconseguir l’emancipació total de la dona treballadora i, per tant, tampoc la seva llibertat sexual. És aquí, en la lluita de classes, on les dones lesbianes hem de visibilitzar-nos.

    Per tot això, avui 26 d’abril continuem reivindicant que no volem ser un nínxol de mercat ni una excepció davant la norma, sinó que volem destruir-la. Des de la lluita i amb l’organització desmuntem les entranyes del sistema capitalista per trencar amb les normes sexuals i els models que ens imposen.

    Trenquem la norma. Les lesbianes no ens sotmetem!

    Comunicat d’Arran

  • 25A: Ni pactes d’estat ni pau social

    Comunicat de l’Esquerra Independentista per la diada del 25 d’abril: Contra la reconstrucció del règim, organitzem-nos per canviar-ho tot

    Enmig d’una crisi sanitària causada pel virus Covid-19 que ha causat la mort de milers de persones, sovint les persones més vulnerables de la nostra societat per la seua avançada edat i per les condicions de pobresa en les quals viuen. Hem vist un sistema que ha precaritzat i privatitzat durant anys uns serveis públics, amb treballadores que ara ens deixem la vida per tenir cura de les persones malaltes, de les que més necessiten ser ateses, curades i cuidades. Hem vist les mentides dels serveis gestionats per empreses privades que no han dubtat en estafar a persones amb por de contagiar una malaltia que pot ser mortal, que ens han acomiadat a milers de treballadores sociosanitàries en el moment que més falta féiem, que no han posat ni una desena part de l’estructura que exploten al servei de tot el poble.

    Enmig d’una crisi social, hem vist com desenes de milers de treballadores érem acomiadades per assegurar que els grans empresaris no perderen els seus privilegis i les seues riqueses obscenes. Hem vist com el sistema econòmic posa en mans dels bancs, una altra vegada, la clau dels recursos econòmics, una vegada més pretenen que les de sempre paguem el cost de la crisi, una vegada més les pèrdues empresarials se socialitzen, quan mai han socialitzat els guanys, perquè els rics continuen sent rics. Hem vist com milers de treballadores hem superat les pors i les traves i seguim treballant en els sectors essencials i organitzant-nos en xarxes de suport mutu, fent una vegada més visible la màxima, que sols el poble salva el poble. Hem vist com l’economia capitalista val més que les vides de les treballadores, per això ens envien a centenars de milers de persones a fer feina en sectors no essencials, posant en perill les nostres vides, les de les persones amb les quals convivim i en definitiva a tot el poble.

    Enmig d’aquesta crisi política hem vist com un govern que es defineix d’esquerres és incapaç de plantar cara als dictats de l’IBEX-35 per posar les vides de les persones per damunt dels seus interessos privats. Hem vist la falsedat quan es parlava de posar el sector sanitari privat en mans públiques o de prohibir els acomiadaments. Hem verificat que un govern d’esquerres a l’estat és incapaç de rompre els esquemes que van fundar el règim del 78 i que les solucions que proposen impliquen militaritzar els nostres carrers i defensar la impunitat policial, generar un endeutament que acabarem pagant amb retallades socials i iniciar uns nous pactes d’estat per garantir l’ordre, blindar el poder i mantenir la pau social.

    Ja no queden molles a repartir!

    El règim del 78 és incapaç de repartir cap riquesa i les estructures de l’estat són incapaces de garantir cap seguretat als sectors més empobrits. Perquè cada dret i cada victòria pel poble, l’haurem d’arrabassar de les mans del règim i del capital. L’única opció per a una eixida d’aquesta crisi a favor dels interessos de la classe treballadora, de la majoria social, és l’autoorganització i la construcció d’un poder popular per trencar amb aquest règim i apropiar-nos col·lectivament dels recursos productius.

    Només hi ha una opció. Organitzar-nos per canviar-ho tot

    • Organitzem-nos, perquè els estats espanyol i francés són incapaços de garantir drets i vides dignes a les classes populars dels Països Catalans. Perquè la independència és l’única via per recuperar la sobirania econòmica i política. Perquè l’autodeterminació és la via per conquerir el poder per part de les classes populars i construir un futur digne pels Països Catalans.
    • Organitzem-nos per construir el socialisme, per posar l’economia al servei de les persones. Per tenir uns serveis públics sense interferències privades, per garantir vida digna a totes les persones. Per posar sota control popular els principals sectors de l’economia. Per repartir el treball i la riquesa i que tothom tinga pa i casa.
    • Organitzem-nos per fer una república feminista, perquè el patriarcat és un sistema que oprimeix a les dones, que som més del 50% de la població i que per tant, no som una part del poble, som el poble. Per acabar amb la violència sistèmica que s’exerceix contra les dones. Per socialitzar totes les tasques de cures i fer una economia que estiga al servei de la vida. Perquè el feminisme és per canviar-ho tot i la via per unir a tot el poble i acabar amb totes les opressions.

    Perquè cap pacte d’estat ha significat més llibertat dels Països Catalans.
    Perquè la pau social només ha empitjorat les vides de les treballadores
    Perquè reconstruir el règim significa seguir ofrenant glòries a Espanya
    Perquè volem el pa sencer. Organitzem-nos per canviar-ho tot.

    25 d’Abril de 2020
    Països Catalans

  • Exigim que s’aturin les actuacions policials racistes

    La CUP envia una carta exigint que s’aturin les actuacions policials racistes, a Torra, Colau i Cunillera

    Joaquim Torra i Pla, President de la Generalitat de Catalunya
    Teresa Cunillera i Mestres, Delegada del Govern espanyol a Catalunya
    Ada Colau i Ballano, Alcaldessa de Barcelona

    Senyores i senyor,
    Els adrecem aquesta carta de forma conjunta en qualitat de màxims responsables polítics ens les respectives administracions dels cossos policials i, en particular, del Cuerpo Nacional de Policia a Catalunya, del Cos de Mossos d’Esquadra i e la Guàrdia Urbana de Barcelona. El motiu de la present és mostrar el profund desacord i l’enèrgica indignació i rebuig a les operacions policials que des de fa massa temps la policia espanyola, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona duen a terme, sota diferents pretextos i excuses, amb l’únic objectiu d’identificar a veïns i veïnes per tal d’iniciar els seus tràmits d’expulsió per l’únic motiu de no complir amb els requisits administratius de la racista llei d’estrangeria, i que sovint acaben amb ingressos als Centres d’Internament d’Estrangers i amb deportacions.

    Com dèiem, aquestes actuacions no són noves, però l’operatiu conjunt dels tres cossos policials desplegat al barri del Raval de Barcelona el matí del 17 d’abril ens obliga a donar una resposta clara per la seva especial gravetat. Entenem que les tres administracions, estatal, autonòmica i municipal, estan utilitzant el marc d’excepcionalitat que imposa la declaració de l’estat d’alarma per la crisi de la Covid-19 amb finalitats totalment il·legítimes i pròpies del racisme i la xenofòbia institucional. Si aquests tipus de dispositius són de per si una vulneració dels drets humans i un instrument repressiu que persegueix l’expulsió dels nostres veïns i veïnes, fer-ho aprofitant l’estat d’alarma i en el context d’una pandèmia i crisi sanitària és contrari a la més mínima ètica i humanisme exigible a qualsevol govern que pretengui respectar els drets fonamentals, ni que sigui en mera aparença. Els exigim, doncs, que aturin de manera immediata i definitiva amb aquest tipus d’operatius policials contra la gent dels nostres barris, viles i ciutats.

    Cal posar de relleu que dur aquestes operacions en determinades poblacions o barris i convertir-los en autèntics espectacles mediàtics és una estigmatització institucional, des del poder de l’estat, que denota un profund menyspreu classista totalment inacceptable. Però encara més preocupant és el fet que aquests operatius en forma d’espectacle persegueixin atemorir a les persones que, no podent regularitzar la seva situació administrativa per unes lleis injustes i racistes, no poden sortir de les seves llars per por de ser detingudes, que se’ls obrin expedients d’expulsió o se’ls deporti. Així doncs, dispositius com el del barri del Raval redoblen l’angoixa i les dificultats que comporta el confinament, fins al punt de privar a llars senceres de poder sortir al carrer per tal d’abastir-se dels productes de primera necessitat com el menjar, productes d’higiene o farmacèutics.

    Finalment, volem aprofitar aquesta carta per posar en valor la tasca que les xarxes veïnals, de suport mutu i dels col·lectius antiracistes que arreu dels Països Catalans treballen per estendre la solidaritat entre els veïns i veïnes, i que planten cara malgrat la repressió als abusos policials i els operatius racistes que denunciem en aquesta carta. En aquest sentit, entenem que front a actuacions abusives dels cossos policials, és imprescindible l’autoorganització popular i veïnal per tal d’exercir l’autodefensa i protegir als nostres veïns i veïnes. Si les administracions i els cossos policials dels què vostès són responsables converteixen l’estat d’alarma en una suspensió de facto dels drets fonamentals, és obligació d’una societat solidària plantar-hi cara i, si cal, desobeir-lo per protegir els drets i necessitats materials de tots i totes.

    Cordialment,

    Candidatura d’Unitat Popular
    Països Catalans, 18 d’abril de 2020

  • Malviure el confinament en una pensió

    Una habitació sense cuina o amb poc més de vint metres quadrats per a sis persones són exemples de com estan vivint moltes famílies en situació de vulnerabilitat habitacional la crisi de la COVID-19. Des de les PAH catalanes s’exigeix un “confinament digne” per a aquests casos i posar fi a la situació de provisionalitat permanent, mobilitzant l’habitatge buit

    No és el mateix viure el confinament al barri de Font de la Pólvora de Girona que en una segona residència a la Cerdanya. Tampoc ho és passar-lo en una casa de cent metres quadrats amb terrassa que en una habitació de menys de trenta amb una finestra. Amb la restricció de moviments, les persones que ja vivien en crisi residencial veuen agreujada la seva situació. Pensions, albergs, hostals i, amb sort, aparthotels, són ara les cases on moltes famílies desnonades han de passar les 24 llargues hores que té un dia.

    La temporalitat, en molts casos, s’està fent eterna i, amb el confinament, molt més feixuga. A la majoria de grans municipis, hi ha llargues llistes d’espera a les meses d’emergència, encarregades de reallotjar famílies en situacions de vulnerabilitat. Actualment, a la mesa d’emergència de Catalunya hi ha 1.854 famílies que estan esperant l’assignació d’un pis adaptat a les seves possibilitats econòmiques, però cal sumar-hi les persones que esperen en municipis amb meses pròpies –consorcis on també participa la Generalitat: Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Martorell, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vic. Només a Barcelona, segons dades actualitzades del mes de febrer, hi ha 679 casos més en espera; a l’Hospitalet de Llobregat, 229 famílies estan esperant un habitatge amb caràcter urgent –vuit allotjades en pensions de forma provisional– i a Sabadell hi ha 1.241 sol·licituds registrades, de les quals catorze amb resolució favorable.

    La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell (PAHC) calcula que, el darrer any, per l’assemblea han passat entre 40 i 50 casos de persones desnonades que han acabat derivades a un hostal o pensió. D’aquestes, no necessàriament totes han aconseguit entrar en el circuit de la mesa d’emergència, perquè un dels requisits per accedir-hi és tenir la nacionalitat espanyola o d’algun altre estat de la Unió Europea, o acreditar permís de residència vigent.

    Confinada amb una filla i sense cuina
    Sara Badani –sense permís de residència– ja fa deu mesos que viu en una habitació de l’Hostal Ric de Sabadell amb la seva filla de sis anys, que té diagnosticat autisme i una discapacitat del 73%. Si ja era complicat viure en un espai sense cuina, amb dos llits, un lavabo i un balcó minúscul, ara és desesperant. “La meva filla no pot estar-se quieta. A les cinc de la matinada em desperta perquè vol sortir i quan tornem de comprar no vol entrar”, sospira Badani. Abans de l’estat d’alarma, la nena anava a una escola especial als matins i aquesta rutina les ajudava a totes dues; ella podia descansar una mica més i continuar els tràmits amb serveis socials per tirar endavant. El 2006, després de divorciar-se, va marxar del Marroc amb la seva filla i actualment encara es troba en situació administrativa irregular. “La treballadora social em diu que no em poden donar cap pis. Soc jove, vull viure la meva vida; vull trobar una feina”, explica Badani amb un fil de veu.

    És un peix que es mossega la cua: sense permís de residència no pots treballar i sense treballar no pots pagar un lloguer, però alhora –sense permís– no pots accedir a un pis d’emergència. “El cas de la Sara és un exemple molt il·lustratiu”, explica Emma Giné de la PAHC Sabadell, “fa deu mesos que viu a l’hostal, no té els mitjans ni els recursos per accedir a un habitatge i la seva sortida dependrà de nosaltres: que entri a un dels blocs okupats o l’ajudem a okupar un pis”. Les plataformes, els grups d’habitatge i els sindicats estan arribant on l’administració no hi és; però ara, sense possibilitats de fer assemblees, tot es complica.

    A Lleida, precisament, moltes de les famílies que vivien al bloc del carrer Ripollès, recuperat per la PAH, ara s’han traslladat a habitacions de pensions i hostals, pagades parcialment o totalment per l’Ajuntament. El 14 de novembre de 2019, un fort desplegament de Mossos d’Esquadra va efectuar el desallotjament d’onze famílies en risc d’exclusió social que vivien a l’edifici de la Sareb. Aleshores, el tinent alcalde d’Habitatge, Sergi Talamonte, va titllar de “greu i inacceptable” que l’anomenat banc dolent hagués trencat el compromís de paralitzar el desallotjament fins a tenir totes les famílies reallotjades. La Sareb no ha facilitat a la Directa el nombre total d’habitatges que manté buits als Països Catalans, però sí xifres desglossades dels immobles que ha cedit a les administracions públiques: 930 a Catalunya, 30 al País Valencià i 75 a les Illes. Durant el 2019, diversos municipis van pressionar per aconseguir la cessió de pisos buits del banc dolent; a Barcelona, per exemple, en van ser 200.

    El bloc de la Sareb, recorda Henry Mora de la PAH de Lleida, continua buit i amb un vigilant les 24 hores del dia, mentre que les famílies, amb menors inclosos, estan passant el confinament en allotjaments inadequats. Des de la plataforma tenen coneixement d’almenys una vintena de famílies que viuen de forma temporal en pensions, albergs o hostals. “En l’actual moment de confinament, qui més pateix són les persones amb fills i amb problemes de salut”, conclou.

    Amb quatre criatures –dues amb una discapacitat del 37%– i la seva dona, Ijaz Butt –des que va ser expulsat del bloc de la Sareb– viu en un hotel de Lleida on actualment paga 250 euros al mes, però en va començar pagant 500. Casa seva és una estança amb un sofà llit i una petita cuina, una habitació i un lavabo. Entre crits de les criatures, explica per telèfon que va okupar amb la PAH després de passar per un pis de lloguer social de 27 metres quadrats: “Vam estar-nos-hi un temps però per a sis persones era invivible”. Ara, i només durant el confinament, viu a l’aparthotel i no està sent fàcil. “No poder sortir al carrer tensa els nens, que a més no tenen joguines perquè es van quedar al bloc. Es tornaran bojos”. És instal·lador de fibra òptica i el seu és l’únic sou de la família nombrosa, ara tocat per un expedient de regulació temporal d’ocupació.

    Des de l’Ajuntament de Lleida expliquen que durant el 2019 van arribar 118 sol·licituds a la Mesa d’Emergències i es van adjudicar 45 habitatges, un 38%. No han facilitat dades del total de persones allotjades temporalment en hostals, albergs, hotels o pensions, però actualment hi ha 88 persones vivint a l’alberg municipal.

    Com a excepció i gràcies a la solidaritat del veïnat de Breda, Josep Maria Hortal i la seva mare, de 78 anys, enmig del confinament, han pogut aconseguir un espai més estable. Ell vivia en una fonda facilitada per l’Ajuntament i ella a casa d’uns veïns. Fa un mes i mig, els van desallotjar de casa seva, on vivien havien viscut els darrers 54 anys, per l’impagament d’un crèdit. Hortal s’havia quedat sense feina i no podia pagar una quota mensual de 500 euros, però sí de 250 i allargar el termini de venciment. El fons d’inversió al qual el banc havia venut l’habitatge no va acceptar-ho i els va desnonar. Sense cuina, Hortal va estar vivint a la fonda durant una setmana i mitja, fins que una parella del poble els va cedir uns baixos.

    Des de les PAH catalanes llancen la campanya #AQuinaCasaEmQuedo per denunciar que, darrere de quatre parets, hi ha moltes famílies amb “confinaments indignes”. Cinc mesos, sis, deu o més d’un any vivint una temporalitat que, en la situació actual, encara es fa més llarga. Per això, reclamen la mobilització urgent d’habitatge buit en mans de grans propietaris i especialment de la Sareb. No només per fer front al confinament sinó per quan hagi acabat però els impactes de la crisi econòmica de la COVID-19 continuïn.

    Publicat per Gemma Garcia a LaDirecta

  • Sanitat Pública és vida!

    En pocs dies, hem vist com el sistema sanitari públic ha quedat col·lapsat.

    Des de l’inici de la crisi de salut pública provocada per la Covid19, hora darrera hora, les televisions ens han mostrat com el personal sanitari treballa sense el material mèdic i de protecció necessari. Donant-ho tot, en torns laborals interminables i en unes condicions insuportables.

    Dia a dia, veiem com no es posen a disposició del departament de Salut tots els llits de la sanitat privada disponibles. Llits d’una sanitat que fa negoci amb les nostres vides. Llits més necessaris que mai i que segueixen buits. La crisi de la Covid19 ha posat de manifest que teníem el sistema sanitari al límit: precaritzat per una dècada de retallades i per l’existència de la gestió privada!

    Cal transformar tota la nostra solidaritat amb les sanitàries i el seu esforç en protesta i pressió per a defensar la sanitat pública! El personal sanitari posa en risc la seva salut per atendre la dels altres, ara ens toca a nosaltres defensar la pública:

    • Cal coordinar la resposta la resposta sanitària, cal garantir el material necessari per les professionals que atenen persones contagiades.
    • Cal intervenir la sanitat privada, posar a disposició tots els recursos per a fer proves massives de PCR i tots els llits hospitalaris preparats per atendre malalts.
    • Cal controlar de manera 100% pública la indústria farmacèutica per garantir protocols, gratuïtat pel que fa a la recerca i desenvolupament de nous fàrmacs, tractaments i possibles vacunes.

    Per una salut al servei de les persones 100% pública i universal
    Privatitzar i retallar la sanitat, mata. No podem permetre que ens retallin més la vida!

Pàgina 2 de 3512345...102030...Última »